El moviment migratori dels habitants de les Illes Balears cap a França va tenir el seu apogeu als segles XIX i XX. Molts de balears varen migrar principalment a les regions de Llenguadoc-Rosselló i Provença-Alps-Costa Blava. En aquesta època, la majoria dels migrants eren pagesos i obrers que es varen traslladar a França per treballar com a restauradors i comerciants de fruita.
Als anys 50 del segle XX a França es consolida una important colònia balear, el procés migratori del qual és afavorit, primer, pel comerç de la taronja de Sóller, segon, per la proximitat geogràfica, tercer, pels canals de comunicació institucional entre Espanya i França, que van impulsar a més, la migració d’espanyols a Algèria, un cop aquest país va ser conquerit pels francesos el 1830.
Miguel Ferragut (2012), afirma que “abans del ferrocarril i amb bon vent, era més fàcil navegar des de Sóller a Sète en un veler que anar a Palma en un carro carregat d’oli o fruita». A Marsella consta que alguns mariners mallorquins es varen establir com a negociants de fruites i verdures a prop del Mercat des Capucins, al segle XIX”.
L’emigració cap a França va ser majoritària a pobles com Sóller, Andratx i s`Arracó, on els mallorquins treballaven en tot allò relacionat amb el menjar: comerç de fruites, verdures, vins, entre d’altres. Arran d’aquest procés, molts varen tornar a l’illa amb estalvis importants, idees renovades i projectes d’abast comunitari, com la construcció de carreteres per modernitzar alguns pobles.
Atès que els migrants balears a França, constituïen un important col•lectiu, es va crear l’associació Les Cadets de Majorque «amb la intenció de reunir el col•lectiu illenc, preservar la identitat pròpia entre les noves generacions i diferenciar-se dels nous emigrants espanyols, que despertaven recels a la societat francesa» (Ana García, 2014). L’associació es presentava com un espai d’integració que permetia així el manteniment de la llengua, la gastronomia i els costums folklòrics.
A més tenia a la seva adscripció la revista París-Baleares, la funció de la qual era establir un canal comunicatiu entre els emigrants a les diferents ciutats de França – inclosos aquells instal•lats a les colònies africanes d’Algèria i el Marroc- i les Illes Balears en general. Mitjançant aquest document escrit, els balears es comunicaven amb familiars i amics, visibilitzaven els seus negocis i serveis, a més de conservar la seva identitat.
La revista París-Baleares publicava notícies actualitzades de l’illa, missatges familiars, articles de recerca, anècdotes d’emigrants, records, biografies, poemes, cròniques, notícies locals dels municipis balears, entre d’altres, en francès, català i castellà “la publicació es va convertir en l’enllaç i l’ànima de l’associació». El punt màxim d’afiliació va ser l’any 1965, amb prop de 800 famílies associades i 1.500 exemplars publicats mensualment” (Ana García, 2014).
A continuació, un exemple de les publicacions a París-Balears:
La informació presentada ha estat consultada a:
-Miquel Ferragut Pujol (2012). Vitrines de s’Arracó a França. Disseny i Edició Baltar.
-Ana Laura Garcia Monserrat (2014). Tesi doctoral: París-Balears, òrgan difusor de l´associació Les Cadets de Majorque (1954 – 1998). Departament de Ciències Històriques i teoria de les Arts. Universitat de les Illes Balears.
-Organe mensuel de l’Association Amicale des Originaires et Descendants des Baléares résidant en France.» L E S CADETS DE MAJORQUE». 2º Annèe. Février, 1955.
